El poema que segueix, d'una gran intensitat i tristor, es pot llegir a la capella del cementiri municipal junt a l'epígraf: "¡Recordem els nostres morts!". El seu autor, l'arnerol Francisco Samper, ho fou també de la popular oda 'El nostre poble'.
"Amb llàgrimes i sanglots,
se'n va l'acompanyament...
Que sols es queden els morts,
després de l'enterrament!
Les flors que, com a record,
els deixem per companyia,
els les robarà la mort,
com els ha robat la vida!
Tot és dolor, soledat:
Prop dels morts tot és tristesa!
ni les flors s'han ressignat,
i es van desmaiant de pena!
Enyorem la llibertat
en plena naturalesa,
l'aire pur i perfumat
de la dolça Primavera,
o als Peus del Crucificat
oferint a Déu bellesa!
¿De què serveixen afanys
i ambició desmesurada,
si entre decepcions i enganys
ens morim i tot s'acaba?
En aquest món tant mesquí
la bondat no es corresposta,
i si tot s'acaba aquí,
la recompensa és ben pobra!
Preguem perquè sigui breu
la nostra nit de tenebra:
Concediu-nos, Oh, Bon Déu
la llum que ens teniu promesa!"
se'n va l'acompanyament...
Que sols es queden els morts,
després de l'enterrament!
Les flors que, com a record,
els deixem per companyia,
els les robarà la mort,
com els ha robat la vida!
Tot és dolor, soledat:
Prop dels morts tot és tristesa!
ni les flors s'han ressignat,
i es van desmaiant de pena!
Enyorem la llibertat
en plena naturalesa,
l'aire pur i perfumat
de la dolça Primavera,
o als Peus del Crucificat
oferint a Déu bellesa!
¿De què serveixen afanys
i ambició desmesurada,
si entre decepcions i enganys
ens morim i tot s'acaba?
En aquest món tant mesquí
la bondat no es corresposta,
i si tot s'acaba aquí,
la recompensa és ben pobra!
Preguem perquè sigui breu
la nostra nit de tenebra:
Concediu-nos, Oh, Bon Déu
la llum que ens teniu promesa!"
Arnes, Octubre de 1970.
%26gbv%3D2%26svnum%3D10%26hl%3Dca%26sa%3DG){kind=link}