"Els pobles limítrofs, quan entre ells no hi ha una separació marcada, v. g., un massís de muntanyes inaccessibles, un riu de gran cabal, tenen una vida i una història de comunicacions, d'interferències mútues i contínues en virtut de les quals presenten, malgrat llur separació política, una certa unitat més o menys estreta en l'ordre econòmic, com en el geogràfic, històric, lingüístic, folklòric. (...)
Aquest és el cas de les comarques del més baix Aragó, els pobles entorn dels rius Algars i Matarranya i la comarca de Gandesa, l'antiga Castellania d'Emposta. Des de les muntanyes de Puigcavaller, de Pàndols i Serra de Cavall en direcció a l'occident hi ha una continuïtat geogràfica: cap gran muntanya, cap riu cabalós no els separa: les mateixes condicions climatològiques, les mateixes necessitats econòmiques: una comunicació obligada i contínua. Les eventualitats i capricis de la història han posat per ací la frontera divisòria d'Aragó i Catalunya, però no han pogut imposar una separacio total: avui com abans, ambdues comarques tenen interessos i ideals comuns i es continuen les mútues relacions, malgrat la divisió política... "
Aquest és el cas de les comarques del més baix Aragó, els pobles entorn dels rius Algars i Matarranya i la comarca de Gandesa, l'antiga Castellania d'Emposta. Des de les muntanyes de Puigcavaller, de Pàndols i Serra de Cavall en direcció a l'occident hi ha una continuïtat geogràfica: cap gran muntanya, cap riu cabalós no els separa: les mateixes condicions climatològiques, les mateixes necessitats econòmiques: una comunicació obligada i contínua. Les eventualitats i capricis de la història han posat per ací la frontera divisòria d'Aragó i Catalunya, però no han pogut imposar una separacio total: avui com abans, ambdues comarques tenen interessos i ideals comuns i es continuen les mútues relacions, malgrat la divisió política... "
Joan B. Manyà, Notes d'història de Gandesa.
%26gbv%3D2%26svnum%3D10%26hl%3Dca%26sa%3DG){kind=link}