11/2/12
13/4/10
Arnes segons Madoz (1845)
Pascual Madoz Ibáñez (1806–1870), geògraf, polític i estadista pamplonès, fou un personatge relevant del seu segle i observador destacat de la època. Com a polític, Madoz completà el procés de desamortització de Mendizábal i fou diputat i governador de Barcelona. Com a geògraf, entre 1846 i 1850 publicà els quinze volums del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Espanya y sus posesiones de Ultramar, una magna obra que ofereix una descripció detallada de cada petit poble o ciutat inclòs dins els dominis espanyols. L’entrada corresponent a la nostra vila plasma amb precisió el perfil econòmic i humà de la nostra vila en la primera meitat del segle XIX:
“El casc urbà es composa de 186 cases, distribuïdes en 7 carrers i una plaça, on hi ha una petita presó, una escola d’ensenyament primari de 20 nens i un mestre que se li paga del fons propi 2.200 reals, un hospital sense rendes i una església parroquial sota la invocació de Santa Maria Magdalena, servida per un rector de 2n. ascens, de patronat real ordinari, 1 vicari a perpetuïtat, 3 beneficiaris residencials, 1 capellà sense residència. El temple parroquial es construí a expenses de la cúria i del veïnat, té un bell altar i 7 col·laterals. Hi havia una magnífica Casa de l’Ajuntament amb llotja i trulls però va ser cremada per les tropes de D. Carlos i de la qual només resten les quatre parets exteriors. Hi ha dos basses per recollir l’aigua de la pluja, de la qual junt amb les aigües del Riu Algars i de les fonts que brollen a les seves vores, se subministren els veïns, té una fonda. Fora de la població existeix un cementiri en
un paratge molt ventilat. Té una ermita dedicada a Santa Madrona i un calvari que va costejar mossèn Antonio Ginoves, vicari que fou de la parròquia.
El terme comprèn 9.000 jornals, 7.500 de terreny aspre, sense cultivar, 1.500 en cultiu, 150 d’excel·lent qualitat i de primera classe, igual número de 2a classe i les 1.200 restants de 3a classe, d’aquestes una part és horta, regada pel riu Algars. Els camins són tots de ferradura i regulars, excepte el que es dirigeix a Beseit i des de la seva entrada als Ports. La correspondència es rep a Horta, on l’han d’anar a recollir, tant els particulars com l’Ajuntament. Produeix blat, civada, ordi, vi, oli, mongetes, patates, cànem, verdura, seda i ametlles; hi ha excel·lents pastures naturals i de prats, 200 arnes que produeixen 150a. de mel i 50 de cera, ramats d’ovelles, cabres, vaques, mules, ases i porcs. Hi ha cacera abundant de cabres hispàniques, perdius i altres espècies. La indústria consisteix amb un teler de lli, dos fusters, dos ferrers, dos sastres, dos espardenyers, dos mestres d’obres i alguns que es dediquen a l’elaboració de la seda. El comerç es redueix a dos botigues de queviures, i a l’exportació de vi a Beseit, d’oli a Tortosa, de seda a Reus i Tortosa i d’ametlla a Saragossa. La població consta de 244 veïns i 935 ànimes. El capital que produeix sense comptar la riquesa pecuària és de 5.686,154 rals.”
“El casc urbà es composa de 186 cases, distribuïdes en 7 carrers i una plaça, on hi ha una petita presó, una escola d’ensenyament primari de 20 nens i un mestre que se li paga del fons propi 2.200 reals, un hospital sense rendes i una església parroquial sota la invocació de Santa Maria Magdalena, servida per un rector de 2n. ascens, de patronat real ordinari, 1 vicari a perpetuïtat, 3 beneficiaris residencials, 1 capellà sense residència. El temple parroquial es construí a expenses de la cúria i del veïnat, té un bell altar i 7 col·laterals. Hi havia una magnífica Casa de l’Ajuntament amb llotja i trulls però va ser cremada per les tropes de D. Carlos i de la qual només resten les quatre parets exteriors. Hi ha dos basses per recollir l’aigua de la pluja, de la qual junt amb les aigües del Riu Algars i de les fonts que brollen a les seves vores, se subministren els veïns, té una fonda. Fora de la població existeix un cementiri en
un paratge molt ventilat. Té una ermita dedicada a Santa Madrona i un calvari que va costejar mossèn Antonio Ginoves, vicari que fou de la parròquia.El terme comprèn 9.000 jornals, 7.500 de terreny aspre, sense cultivar, 1.500 en cultiu, 150 d’excel·lent qualitat i de primera classe, igual número de 2a classe i les 1.200 restants de 3a classe, d’aquestes una part és horta, regada pel riu Algars. Els camins són tots de ferradura i regulars, excepte el que es dirigeix a Beseit i des de la seva entrada als Ports. La correspondència es rep a Horta, on l’han d’anar a recollir, tant els particulars com l’Ajuntament. Produeix blat, civada, ordi, vi, oli, mongetes, patates, cànem, verdura, seda i ametlles; hi ha excel·lents pastures naturals i de prats, 200 arnes que produeixen 150a. de mel i 50 de cera, ramats d’ovelles, cabres, vaques, mules, ases i porcs. Hi ha cacera abundant de cabres hispàniques, perdius i altres espècies. La indústria consisteix amb un teler de lli, dos fusters, dos ferrers, dos sastres, dos espardenyers, dos mestres d’obres i alguns que es dediquen a l’elaboració de la seda. El comerç es redueix a dos botigues de queviures, i a l’exportació de vi a Beseit, d’oli a Tortosa, de seda a Reus i Tortosa i d’ametlla a Saragossa. La població consta de 244 veïns i 935 ànimes. El capital que produeix sense comptar la riquesa pecuària és de 5.686,154 rals.”
'Galeria ebrenca'
'Galeria ebrenca', publicat per Aeditors (2009) amb el patrocini d'Àlex Ferré i l'Octavi Serret, és un recull de fins a trenta relats i ficcions breus d'autors i autores del territori de condició i procedència ben diverses. Inclou els textos Bernat, de la Neus Pallarès, i Urbano Fos, el mestre de Sant Roch, de l'autor d'aquest bloc.Més sobre 'Galeria ebrenca'.
8/4/10
Dream team al quadrat!
Imatge de l'equip amb què, des del CE Arnes, vam celebrar l'obtenció del títol de lliga de les Terres de l'Ebre (futbol 7) per part de l'equip femení en el mateix any de la seva fundació. El pòster està signat (gràcies, Mary!) ni més ni menys que pels integrants del primer equip del FC Barcelona, que en aquells moments volaven sobre els terrenys de joc camí d'un sextet igualment històric... Enhorabona als dos conjunts!!
11/2/10
'Les bruixes d'Arnes', una novel·la de David Martí
El nou any editorial ens prepara una agradable sorpresa! Després de la publicació de La (r)evolución interior. El arte de cambiar tu vida (Ediciones Urano), el nostre veí David Martí Martínez (ca Colet) ens presenta la portada de la seva primera novel·la, Les bruixes d'Arnes. Editada per Edicions 62, la seva publicació està prevista pel proper 25 de febrer. L'esperem amb il·lusió!!!
Veieu aquí una entrevista amb el David.
L'autor ens presenta la novel·la.
Bloc del David Martí.
Espai del David Martí a la web de la Llibreria Serret.
L'autor a TV3.
Entrevista a La contra de La Vanguardia.
Notícia a El Punt.
Notícia al Diari de Tarragona.
L'autor ens presenta la novel·la.
Bloc del David Martí.
Espai del David Martí a la web de la Llibreria Serret.
L'autor a TV3.
Entrevista a La contra de La Vanguardia.
Notícia a El Punt.
Notícia al Diari de Tarragona.
6/12/09
L'Octavi Serret, Premi Nacional de Cultura 2009
El nostre veí i amic Octavi Serret, responsable de la imparable llibreria Serret de Vall-de-roures, ha estat guardonat aquest 2009 amb el Premi Nacional de Cultura a la Projecció Social de la Llengua Catalana. Els Premis Nacionals de Cultura, instituïts l’any 1982, es concedeixen anualment –hi ha disset categories– a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en els respectius àmbits culturals desenvolupades durant l'any anterior. La cerimònia d’entrega va tenir lloc a principis d’octubre a Lleida i comptà amb una amplia representació de la societat civil catalana encapçalada pel president de la Generalitat, José Montilla.
El jurat del Premis Nacionals de Cultura, que actua en representació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de la Generalitat de Catalunya, va decidir destacar l’Octavi “per la tasca com a llibreter (...) a
Enhorabona, Octavi!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
%26gbv%3D2%26svnum%3D10%26hl%3Dca%26sa%3DG){kind=link}