Pascual Madoz Ibáñez (1806–1870), geògraf, polític i estadista pamplonès, fou un personatge relevant del seu segle i observador destacat de la època. Com a polític, Madoz completà el procés de desamortització de Mendizábal i fou diputat i governador de Barcelona. Com a geògraf, entre 1846 i 1850 publicà els quinze volums del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Espanya y sus posesiones de Ultramar, una magna obra que ofereix una descripció detallada de cada petit poble o ciutat inclòs dins els dominis espanyols. L’entrada corresponent a la nostra vila plasma amb precisió el perfil econòmic i humà de la nostra vila en la primera meitat del segle XIX:
“El casc urbà es composa de 186 cases, distribuïdes en 7 carrers i una plaça, on hi ha una petita presó, una escola d’ensenyament primari de 20 nens i un mestre que se li paga del fons propi 2.200 reals, un hospital sense rendes i una església parroquial sota la invocació de Santa Maria Magdalena, servida per un rector de 2n. ascens, de patronat real ordinari, 1 vicari a perpetuïtat, 3 beneficiaris residencials, 1 capellà sense residència. El temple parroquial es construí a expenses de la cúria i del veïnat, té un bell altar i 7 col·laterals. Hi havia una magnífica Casa de l’Ajuntament amb llotja i trulls però va ser cremada per les tropes de D. Carlos i de la qual només resten les quatre parets exteriors. Hi ha dos basses per recollir l’aigua de la pluja, de la qual junt amb les aigües del Riu Algars i de les fonts que brollen a les seves vores, se subministren els veïns, té una fonda. Fora de la població existeix un cementiri en
un paratge molt ventilat. Té una ermita dedicada a Santa Madrona i un calvari que va costejar mossèn Antonio Ginoves, vicari que fou de la parròquia.
El terme comprèn 9.000 jornals, 7.500 de terreny aspre, sense cultivar, 1.500 en cultiu, 150 d’excel·lent qualitat i de primera classe, igual número de 2a classe i les 1.200 restants de 3a classe, d’aquestes una part és horta, regada pel riu Algars. Els camins són tots de ferradura i regulars, excepte el que es dirigeix a Beseit i des de la seva entrada als Ports. La correspondència es rep a Horta, on l’han d’anar a recollir, tant els particulars com l’Ajuntament. Produeix blat, civada, ordi, vi, oli, mongetes, patates, cànem, verdura, seda i ametlles; hi ha excel·lents pastures naturals i de prats, 200 arnes que produeixen 150a. de mel i 50 de cera, ramats d’ovelles, cabres, vaques, mules, ases i porcs. Hi ha cacera abundant de cabres hispàniques, perdius i altres espècies. La indústria consisteix amb un teler de lli, dos fusters, dos ferrers, dos sastres, dos espardenyers, dos mestres d’obres i alguns que es dediquen a l’elaboració de la seda. El comerç es redueix a dos botigues de queviures, i a l’exportació de vi a Beseit, d’oli a Tortosa, de seda a Reus i Tortosa i d’ametlla a Saragossa. La població consta de 244 veïns i 935 ànimes. El capital que produeix sense comptar la riquesa pecuària és de 5.686,154 rals.”
“El casc urbà es composa de 186 cases, distribuïdes en 7 carrers i una plaça, on hi ha una petita presó, una escola d’ensenyament primari de 20 nens i un mestre que se li paga del fons propi 2.200 reals, un hospital sense rendes i una església parroquial sota la invocació de Santa Maria Magdalena, servida per un rector de 2n. ascens, de patronat real ordinari, 1 vicari a perpetuïtat, 3 beneficiaris residencials, 1 capellà sense residència. El temple parroquial es construí a expenses de la cúria i del veïnat, té un bell altar i 7 col·laterals. Hi havia una magnífica Casa de l’Ajuntament amb llotja i trulls però va ser cremada per les tropes de D. Carlos i de la qual només resten les quatre parets exteriors. Hi ha dos basses per recollir l’aigua de la pluja, de la qual junt amb les aigües del Riu Algars i de les fonts que brollen a les seves vores, se subministren els veïns, té una fonda. Fora de la població existeix un cementiri en
un paratge molt ventilat. Té una ermita dedicada a Santa Madrona i un calvari que va costejar mossèn Antonio Ginoves, vicari que fou de la parròquia.El terme comprèn 9.000 jornals, 7.500 de terreny aspre, sense cultivar, 1.500 en cultiu, 150 d’excel·lent qualitat i de primera classe, igual número de 2a classe i les 1.200 restants de 3a classe, d’aquestes una part és horta, regada pel riu Algars. Els camins són tots de ferradura i regulars, excepte el que es dirigeix a Beseit i des de la seva entrada als Ports. La correspondència es rep a Horta, on l’han d’anar a recollir, tant els particulars com l’Ajuntament. Produeix blat, civada, ordi, vi, oli, mongetes, patates, cànem, verdura, seda i ametlles; hi ha excel·lents pastures naturals i de prats, 200 arnes que produeixen 150a. de mel i 50 de cera, ramats d’ovelles, cabres, vaques, mules, ases i porcs. Hi ha cacera abundant de cabres hispàniques, perdius i altres espècies. La indústria consisteix amb un teler de lli, dos fusters, dos ferrers, dos sastres, dos espardenyers, dos mestres d’obres i alguns que es dediquen a l’elaboració de la seda. El comerç es redueix a dos botigues de queviures, i a l’exportació de vi a Beseit, d’oli a Tortosa, de seda a Reus i Tortosa i d’ametlla a Saragossa. La població consta de 244 veïns i 935 ànimes. El capital que produeix sense comptar la riquesa pecuària és de 5.686,154 rals.”
%26gbv%3D2%26svnum%3D10%26hl%3Dca%26sa%3DG){kind=link}