"El senyor secretari va anar a cercar uns quants fòssils per mostrar-me'ls, puix que Horta és terra de fòssils. En va tornar amb un grapat, de tota mida. Me'n va oferir tres o quatre. N'hi havia un que semblava una flor, una flor petrificada.
S'havia apropat tímidament al grup una nena del poble, de trenes rosses i galtes vermelles, abrigada amb un jersei esmolat. Mirava els fòssils encisada.
- Una rosa -va mormolar.
Li vaig passar la mà per la galta i li vaig fer el present de la rosa de pedra. La va prendre delicadament amb dos dits i la va alçar damunt el seu cap. Vaig veure aquest gest com un conjur."
S'havia apropat tímidament al grup una nena del poble, de trenes rosses i galtes vermelles, abrigada amb un jersei esmolat. Mirava els fòssils encisada.
- Una rosa -va mormolar.
Li vaig passar la mà per la galta i li vaig fer el present de la rosa de pedra. La va prendre delicadament amb dos dits i la va alçar damunt el seu cap. Vaig veure aquest gest com un conjur."
Joan Perucho, Picasso, el cubisme i Horta de Sant Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada